• Alimentació segrestada
• No compris roba bruta
• El comerç, un instrument per reduir la pobresa
• El cafè no és bo per a tothom
  

L'alimentació és un dret humà bàsic, però mentre als països rics hi ha 28 milions de pagesos que treballen de forma mecanitzada, als països del Tercer Món hi ha 1.300 milions que ho fan amb animals o manualment. Mentre el govern dels Estats Units ajuda la seva agricultura amb una mitjana de 20.800 dòlars per pagès/any, i Europa ho fa amb 16.000 dòlars, un pagès del Tercer Món s'ha de conformar amb una renda per càpita anual de 410 dòlars.

Però quan pensem en les empreses que actuen en el mercat de la producció d'aliments, les desigualtats encara són més alarmants. Quatre de les multinacionals més importants del sector controlen el 70% del mercat mundial dels pesticides, el 25% de les llavors tradicionals i la totalitat de les llavors transgèniques. Es podria dir que entre una dotzena d'empreses privades decideixen qui menja o no al món i què menjaran els que ho puguin fer. Actualment, comencen a sorgir moltes organitzacions de diferents països que actuen per aconseguir que els camperols de cada país puguin produir els seus propis aliments i accedir als recursos necessaris per fer-ho. Aquesta idea s'anomena actualment "Sobirania Alimentària".

Campanyes:

Per la sobirania alimentària

www.pangea.org/fcongd

On pots trobar informació:

· Sodepau
· Xarxa de Consum Solidari
· FCONGD
· Cooperacció
· Setem
· Veterinaris Sense Fronteres
· Medicus Mundi
· Entrepobles
· Enginyers Sense Fronteres

Avui dia, molts productes que nosaltres comprem aquí són fabricats, totalment o en part, a països que ens semblen ben llunyans. Milions d'obrers de tot el món fabriquen les camises que ens posem, les sabatilles amb què fem esport o, fins i tot, la pilota amb què juguem. Segons l'OIT, 27 milions d'aquests treballadors i treballadores ho fan a 850 Zones Franques distribuïdes a 70 països, principalment del Tercer Món. Són els nous "esclaus del segle XXI".

La majoria són noies joves sense estudis procedents del camp, que treballen fins a 14 hores diàries, els encarregats són arbitraris, els salaris estan per sota del nivell de supervivència, els contractes són verbals i diaris o setmanals, no tenen cap dret d'assistència sanitària, les "hores extres" són obligatòries i a més, sovint no es paguen, les vagues són il·legals, els sindicats estan prohibits o reprimits, també hi treballen nens i les dones embarassades són acomiadades.

Moltes de les empreses que ens venen a nosaltres els seus productes a preus de país ric, prefereixen fabricar-los en aquestes "fàbriques de suor" o "maquiles" a preus i condicions de misèria. Però les que s'aprofiten d'aquesta situació també depenen de la imatge que tinguem d'elles els consumidors, per això hi ha organitzacions que denuncien aquests casos, informant als consumidors, i forçant aquestes empreses a assumir les seves obligacions legals en matèria de drets sòcio-laborals.

Campanyes:

· Roba Neta
· www.ropalimpia.org

On pots trobar informació:

· Setem

Tornar a dalt

Milions de persones podrien sortir de la pobresa si els països empobrits d'Àfrica, d'Amèrica Llatina, del Sud-est asiàtic i de l'Extrem Orient poguessin augmentar la seva participació en les exportacions mundials només un 1%. Però perquè això sigui possible cal canviar les actuals regles del comerç internacional, unes regles dictades pels països rics, que vetllen només pel seu propi benefici.

Aquests països inverteixen mil milions de dòlars diaris en subvencionar la pròpia agricultura. L'excés de producció resultant es ven als països pobres a preus molt baixos, arruinant els productors locals. També dificulten les exportacions de productes dels països pobres cap als rics i aconsegueixen que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial forcin l'obertura dels mercats dels països pobres, aprofitant que aquests necessiten préstecs internacionals. Els països rics també controlen els preus de les primeres matèries com el cafè, sovint a través de les grans empreses que tenen la seva seu central a les principals ciutats d'Occident.

Les conseqüències són greus: per exemple, les exportacions de la sobreproducció de llet en pols de la Unió Europea han arruïnat la indústria làctia de Jamaica, mentre els Estats Units han forçat milers d'agricultors pobres d'Haití a abandonar les seves terres en vendre el seu arròs subvencionat a aquest país.

Molts d'aquests països demanen canviar les regles del comerç internacional, però això només serà possible quan ho demanin moltes veus d'arreu del món.

A Catalunya hi ha organitzacions que actuen per aconseguir que els nostres governs canviïn la seva política en aquest tema.

Campanyes:

· Comerç amb justícia
· www.maketradefair.org
· www.comercambjusticia.org

On pots trobar informació:

· Intermón Oxfam

www.intermonoxfam.org

El preu del cafè en els mercats internacionals ha caigut un 70% des del 1997, però nosaltres no ho hem notat en el preu final. Qui sí ho ha notat, i molt, són els petits productors, que estan perdent més de 4.800 milions d'euros l'any.

Es calcula que el cafè és la matèria primera que mou més diners al món després del petroli, i que en viuen més de 100 milions de persones al Tercer Món. Però, com en altres casos, els països productors reben menys del 10% dels 54.500 milions d'euros que genera el negoci del cafè cada any. La resta es queda als països consumidors del Nord. Els camperols del cafè reben, de mitjana, 24 cèntims per lliura, mentre els consumidors dels països rics paguen uns 3,60 dòlars per lliura; una diferència del 1.500% que es queda en mans de les grans empreses intermediàries.

Per això, les organitzacions de cooperació i solidaritat amb els països del Sud s'esforcen a fomentar un mercat del cafè que pagui un preu just als cultivadors, que els permeti tenir una vida digna i no es vegin abocats a altres cultius com la coca.

Campanyes:

· El Bon Cafè - Setem

www.boncafe.org

· GràJust - Cooperacció

www.cooperaccio.org

On pots trobar informació:

Marques de cafè just
· Equita (Intermón Oxfam)
· Altercafè (Alternativa-3, Setem)
· Solidario (Cooperacció)
· Cafè de Cuba (Xarxa de Consum Solidari)

Cafè Just a màquines
· Setem, Cooperacció, Xarxa de Consum Solidari

Cafè Just a bars
· Setem, Xarxa de Consum Solidari